Com netejar, cuinar i guardar els bolets per gaudir-ne al màxim sense posar en risc la salut.
Els bolets silvestres són un producte molt perible i potencialment indigest: un mal tractament pot arruïnar-ne el sabor o, fins i tot, posar en risc la salut. Aquestes pautes et permeten garantir la seguretat alimentària i treure el màxim partit de les seves qualitats gastronòmiques. I recorda: tot comença per una identificació segura.
En arribar a casa, repassa la collita bolet a bolet i descarta qualsevol exemplar dubtós. Neteja'ls preferiblement amb un drap o paper humit i un pinzell per treure la terra.
Els bolets són higroscòpics: absorbeixen l'aigua com una esponja. Si els submergeixes perden aroma i deixen anar massa líquid en cuinar-los. Renta'ls només sota un raig fi si estan molt bruts, amb el barret cap amunt perquè no entri aigua a l'himeni, i asseca'ls de seguida amb paper de cuina.
Moltes espècies comestibles contenen toxines termolàbils, que només es destrueixen amb la calor: crues o poc fetes poden ser tòxiques i molt indigestes. Bolets com la múrgola (Morchella) necessiten una cocció molt llarga o un assecat previ.
És FALS que una cullereta de plata, l'all o la ceba s'ennegreixin en bullir un bolet verinós: la plata s'enfosqueix pel sofre, no pel verí, i la mortal farinera borda no l'altera. També és FALS que el verí s'elimini amb vinagre o aigua amb sal: les toxines mortals són termoestables i no desapareixen.
Els bolets tenen molta fibra i substàncies de digestió difícil: es recomana no superar els 250 g per persona i setmana. Si menges una espècie per primera vegada, prova'n una quantitat molt petita per descartar intoleràncies o al·lèrgies.
Les espècies del gènere Agaricus acumulen fàcilment metalls pesants si creixen vora carreteres o conreus. Convé pelar-los, rentar-los i menjar-ne amb molta moderació.
Com a producte molt perible, guarda'ls en un lloc fresc o a la nevera, a una temperatura d'entre +1 i +4 ºC.
Fes servir envasos oberts i poc plens que els deixin transpirar, sense amuntegar-los i amb el barret cap avall. El millor és cuinar-los abans de 24 hores des de la collita.
Ideal per al camagroc, el rossinyol, el cama-sec o la trompeta de la mort. Talla els més grans a làmines i deixa'ls assecar a l'aire o amb una font de calor que no passi de 35-40 ºC. Pots cobrir-los amb una gasa contra les larves o enfilar-los en un fil com un collaret. Abans de cuinar-los, rehidrata'ls unes dues hores en aigua o llet.
Pots congelar-los nets i crus en bosses a -20 ºC, o bé escaldar-los dos minuts o cuinar-los abans. Per fer-los servir, descongela'ls lentament a la nevera (+5 ºC) i llença l'aigua que deixin anar abans de cuinar-los.
En oli: escalda'ls dos minuts en aigua bullent amb sal, asseca'ls bé i cobreix-los amb oli d'oliva en un pot de vidre. L'oli crea un medi sense aire, així que guarda el pot a la nevera i consumeix-lo aviat. La salmorra s'elabora alternant capes de bolets amb una barreja de sal grossa, sucre, pebre i herbes.
Si fas conserves casolanes, bull els pots de vidre dins d'una olla a pressió a 120 ºC durant uns 30 minuts per fer bé el buit i destruir els bacteris. Extrema la precaució: el botulisme, causat per conserves mal esterilitzades, és una malaltia molt greu.